Hola Bon dia:
El meu nom es Mercedes Diez i soc una apassionada de les Matematiques...
En aquest bloc m´agradaria contagiar-te d'eixa màgia que tenen les Matematiques i que aprengueres a gaudir de les mateixes...
La unitat didàctica que he triat es de la matèria de Matematiques del tercer curs de l´educació secundaria obligatoria, on els alumnos apleguen amb uns coneiximents bàsics de la matèria. La base matemàtica amb la que arriben es bastant insuficient, per això és necesari que aquest tema siga vist en profunditat.
El centre educatiu en el que treballem, trobem que la llengua que parla la majoria dels alumnes es el Castellà. Tenim una clase formada por 35 alumnes, de diferent nacionalitats i nivell cultural, per això cal començar fent unes activitats per conèixer el grau de coneiximent que porten del curs anteriors.
En aquesta unitat es comença l’estudi de l’àlgebra recordant i ampliant orientacions i procediments que es van donar en els primers cursos.
Les dificultats que l’alumnat troba en aquesta matèria estan relacionades, fonamentalment, amb l’ús i el significat de les lletres com símbols que representen una situació abstracta. Però aquesta és la gran utilitat de l’àlgebra: poder representar amb una sola lletra un conjunt de valors i manejar-los de forma senzilla.
Després de la introducció i possar exemples irresolubles sense el llenguatje algebraic, es justifica la seua necessitat, es recorda el significat d’alguns termes (monomi, polinomi...) i també la diferència entre identitat i equació. A continuació ens centren en les definicions, la terminologia associada a monomis i polinomis, les seues operacions i les seues propietats.
El domini de les operacions bàsiques, suma i producte, entre monomis i polinomis, incloent l’extracció de factor comú, així com el desenvolupament i reconeixement d’identitats notables, ha de servir per a convèncer l’alumnat del qual la transformació d’expressions algebraiques complexes en altres d’idèntiques, però més senzilles, és un dels mètodes més eficaços en el treball matemàtic.
Mostrant la utilitat de l’extracció de factor comú i de les identitats notables, es fa una introducció a la simplificació fraccions algebraiques. Aquest apartat sol tindre una certa dificultat, i, per això, és recomanable que el professorat seleccione les activitats que li semblen més adequades al nivell de la classe, sense oblidar que aquesta part es completarà en el curs pròxim.
Acabem insistint en algunes operacions que apareixen amb freqüència en la resolució d’equacions (reducció a comú denominador, etc.) i seran de gran utilitat en la següent unitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada